dimecres, 18 d’octubre de 2017

Al límit

Com aguantem com a poble, quines ganes que hi ha de contestar de manera enèrgica a tal com ens tracten, però no ho fem, sabem que no ho hem de fer, ganes no en falten. Aguantem com cap poble al món i pacíficament demostrem una i altre vegada que som imparables si ho fem així. Fins quan ho aguantarem? Aguantar aquesta manipulació, mentides, humiliacions, provocacions i ofenses costa molt i ja tots estem esperant que sigui una cosa o altre però que sigui i podem expressar el que realment portem dins.
De moment paciència, humor i controlant la por del què passarà perquè no volem tenir un halloween  de veritable por. 
Suposo que està justificat, però he trobat a faltar algun moviment del President a les xarxes socials, des de que varen detenir els Jordis s’ha fet el silenci, crec que sense dir massa, podria calmar i promoure la unitat del poble, que si la cosa s’allarga massa no serà eterna. Els silencis fan molt de mal.

divendres, 13 d’octubre de 2017

El Zurich

Ahir vaig recordar que fa un temps, un club de radicals bloguers  vàrem  fer una trobada per presentar un llibre fet a moltes mans. Érem una bona colla, amb diferents opinions i de totes les edats, que reunits al Zurich envoltats d’aromes de cafè i fulls de llibre nous, hi férem parada una bona estona.
Tant radicals com som de les lletres i no ens va caldre tirar-nos les cadires pel cap i xafar-ho tot. La diferència doncs,  entre els radicals del 12-O i nosaltres és que uns tenim cultura, seny, rauxa i bones maneres, i els altres no tenen ni dos dits de front. 
Cada vegada ho tinc més clar, no ens estimen, no ens volen i ens apallissen perquè ens quedem. I no, jo vull tornar al Zurich i l’únic que tinc ànsia de tirar és la cervesa dins la copa, i brindar per la llibertat.

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Recepta per fer Gossos Antidisturbis

La recepta no és massa complicada però cal un temps de maduració.

Ingredients:

Un grapat d’inútils que no foten brot
Quilos de testosterona
Molt poc cervell
Massa muscular
Tot l’ego disponible

Preparació:

Uns dies abans de servir-los els trasllades quasi tots dins un vaixell on tothom a través de les xarxes els pugui acollonar. La resta els passeges entre gent inculta i feixista acompanyats de cants tipus “a por ellos oe”  a ritme d’himnes sense música.
Un cop tots mobilitzats i lluny de les famílies, els deixes una setmaneta sense follar, mentre els continuen acollonant contínuament.
Es recomana  anar-los alliçonant amb mentides sobre l’enemic perquè no sàpiguen el que lluiten.
Molt poc menjar i de no massa qualitat, això emprenya molt i acaba sortint a cops de porra.
Als que ho necessiten i desitgen els pots condimentar amb una mica de pols blanca per acabar de donar el toc final.
Servir preferentment en llocs on la gent no ofereixi resistència per tenir un bon resultat.

Si voleu repetir la recepta un altre dia i que et surti encara millor, els podeu rebre com herois quan arribin a casa seva.


NO SÉ VOSALTRES, PERÒ JO NO EL PENSO PREPARAR I SI PUC NI TASTAR.